Els primers 50 anys del Nàutic Premià
La inauguració de la nova seu social del Club Nàutic Premià aquest estiu de 2018, culmina les celebracions dels seus primers 50 anys d’existència (1967 – 2017). Pràcticament en paral·lel, Marina Port Premià ha obert també al públic el seu nou gran centre comercial annex al port. Dues posades en marxa que donen rejovenits impulsos a aquest dinàmic port del Maresme.
El 21 de setembre de 2018 es va inaugurar oficialment la nova seu del Club Nàutic Premià amb una simpàtica festa celebrada en l’agradable ‘claustre’ que habiliten els diferents edificis de la Casa Club. L’acte va estar amenitzat amb un grup musical i van acudir nombrosos socis i simpatitzants per a felicitar-se amb la seva directiva d’aquest nou assoliment del Club. El ‘Nàutic’ culmina amb aquesta la seva tercera seu social en els seus 50 anys d’història, ara sota la presidència de Federico Comajuan.
També va acudir a la festa una nodrida representació de l’ajuntament local, amb diversos regidors acompanyant al seu actual alcalde Miquel Àngel Méndez. El president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres –veí de Premià de Mar- tampoc va voler perdre’s l’acte, el mateix que Òscar López, màxim responsable de Marina Port Premià. El nou edifici social del Nàutic Premià és un disseny de l’arquitecte –i també navegant- David Garcia Martínez i els seus diferents mòduls s’aixequen uns 150 m. més cap a la mar d’on estava l’antiga seu social, de la qual avui només queda en peus la seva icònica torrassa, ara en mans municipals. On estava l’antic edifici social hi ha actualment una zona verda d’ús públic.
També va acudir a la festa una nodrida representació de l’ajuntament local, amb diversos regidors acompanyant al seu actual alcalde Miquel Àngel Méndez. El president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres –veí de Premià de Mar- tampoc va voler perdre’s l’acte, el mateix que Òscar López, màxim responsable de Marina Port Premià. El nou edifici social del Nàutic Premià és un disseny de l’arquitecte –i també navegant- David Garcia Martínez i els seus diferents mòduls s’aixequen uns 150 m. més cap a la mar d’on estava l’antiga seu social, de la qual avui només queda en peus la seva icònica torrassa, ara en mans municipals. On estava l’antic edifici social hi ha actualment una zona verda d’ús públic.
El disseny de la nova casa-club vol adaptar-se a la moderna funcionalitat que avui requereix tota instal·lació esportiva. Els seus set mòduls independents prenen aires de petit poble mediterrani de pescadors i ocupen uns 1.200 m² de superfície construïda. Els mateixos mòduls tanquen el solar on s’aixequen, creant com un claustre a l’abric del vent on se situen de manera discreta la piscina, dues pistes de pàdel i la terrassa del bar. Els diferents mòduls alberguen els vestuaris, el gimnàs, les oficines, l’escola de vela, els panyols i també hi ha dos locals comercials.
Pensant en eventuals ampliacions en un futur més o menys llunyà, aquests mòduls permeten tots ells edificar un segon pis. De moment, l’únic que té aquesta segona planta és el restaurant, la terrassa del qual gaudeix de boniques vistes sobre el port i la mar.
Mig segle d’història.
La història del port de Premià i del seu Club Nàutic és un fidel reflex de la socioeconòmica catalana de l’últim mig segle. Hi ha hagut anys de bonança i de crisi. Anys esplèndids i anys complicats per a la vela lleugera o de creuer. Però per sobre de tot, han estat 50 anys de constant evolució en la societat i en l’economia, canvis que es reflecteixen en el món de la nàutica i en el dels seus clubs.
1967. Fundació del Club Nàutic Premià.
El primer edifici social del Nàutic Premià va ser un barracó de fusta cedit per un Soci. Es va instal·lar a la platja, a ponent del petit espigó que la RENFE acaba de construir per a protegir el baixador de Premià, també acabat de construir per aquestes dates i que mai va arribar a funcionar.
La funció d’aquest espigó era protegir la via dels temporals de llevant, que malmetien la línia fèrria Barcelona – Mataró.
L’espigó aprofitava com a base uns baixos de pedra que a penes vetllaven a poc més de 30 metres de la costa i de la línia fèrria, que discorria –i continua discorrent- al llarg de la línia de mar barcelonina. Aquestes roques consten en les antigues cartes marines com a roca d’en Pons o de la Balena.
Els Banys Bellamar, a ponent del Nàutic, també van haver de construir un espigó per a protegir-se dels temporals.
1973-74. El primer port esportiu.
Malgrat a l’espigó, els temporals de llevant continuaven castigant la línia fèrria amb les seves ones. Algun cop de mar va obligar fins i tot a portar les embarcacions del Nàutic a l’altre costat de via i de la carretera, fins als terrenys de cultiu de Can Fitó, avui urbanitzats.
Amb aquest panorama, l’Assemblea del Nàutic va aprovar construir un petit port esportiu amb capacitat per a 250 embarcacions. El finançament comptava amb l’única aportació dels socis, al voltant de 100, els qui van sufragar els 25 milions de pessetes de l’època als quals ascendia el projecte.
Es va aconseguir de l’Administració una Concessió Administrativa durant 30 anys per a un port de «Refugi i Varada» a nom del Club Nàutic Premià. El port es va inaugurar en l’estiu de 1974 i el seu primer esdeveniment esportiu de rellevància va ser la disputa del Campionat Mundial de la Classe Vaurien.
El Nàutic Premià va ser durant molts anys un dels principals clubs barcelonins i catalans en nombre de practicants i en resultats esportius de vela lleugera. En les seves instal·lacions es van disputar diversos Campionats Mundials, d’Espanya i de Catalunya.
Durant moltes temporades, el port va ser base hivernal per als aficionats a la vela lleugera dels Clubs Nàutics de Vilassar i de Cabrera, fins que les obres d’ampliació van inutilitzar la zona d’encallada de vela lleugera.
La primera casa Club va ser un barracó de fusta donat per un Soci, que es va instal·lar sobre una estructura de formigó.
En blanc i negre es veuen les obres de la primera Seu Social del Club Nàutic, la seva piscina i l’antic port.
1990. Es projecta el nou port.
En el litoral barceloní, les sorres de la primera línia costanera corren des de sempre i de manera natural de llevant/NE a ponent /SW. Per norma, els sediments tendeixen a acumular-se a l’abric de ports i espigons i, a l’ésser el de Premià un port petit, omplien per complet la seva bocana amb massa facilitat, impedint fins i tot la sortida a la mar a les barques de motor.
Vista aquesta recurrent i crònica problemàtica, el Nàutic de Premià va sol·licitar l’ampliació del seu port. En 1991 es va aconseguir aquesta llicència d’ampliació de la dàrsena esportiva, amb la consegüent ampliació de la Concessió per altres 30 anys.
Es va crear a aquest efecte la societat Port Premià S.A., que no tenia relació directa amb el Club, per a construir aquest nou port sobre l’anterior i les obres es van encarregar a l’empresa Foment de Construccions i Contractes (FCC). Però una vegada acabat el nou dic de llevant (que ja és l’actual) i al no avançar la venda d’amarraments al ritme esperat, Port Premià S. a. no va poder atendre els pagaments a la constructora i va presentar situació concursal. Les obres van quedar parades.
Aquests problemes ocorrien cap a 1992, coincidint en el temps amb les ampliacions dels veïns ports del Masnou i El Balís i després de l’alliberament d’amarraments del també pròxim Port Olímpic en acabar els JJOO. La crisi econòmica de primers dels 90 es va ajuntar amb una oferta de nous amarraments molt superior a la demanda.
Cap a finals dels anys 90, l’empresa Europroject va comprar a fCC els deutes del Port Premià S. a. i va iniciar de nou les obres. En paral·lel es va presentar un nou Pla d’Usos de l’àrea portuària de Premià, implicant el farciment de l’antiga dàrsena portuària per a construir en aquesta nova esplanada guanyada a la mar una àrea lúdica amb cinemes, discoteques, bars musicals, etc.
La Generalitat va aprovar aquest Pla d’Usos presentat per Europroject malgrat l’oposició del Ministeri de Medi Ambient a Madrid. Però Europroject només va arribar a emplenar de terra l’antiga dàrsena (esplanada que avui ocupa l’actual centre comercial) i a construir els locals comercials –encara en actiu- en la primera línia d’amarrament. Les obres van quedar de nou parades per falta de finançament.
2003/04. Un nou propietari.
Marina Port Premià, empresa subsidiària de Marina Port Fòrum, va recomprar a primers d’aquest segle a Europroject els drets de l’àrea portuària de Premià, buscant donar continuïtat a les obres del nou i ampliat port esportiu.
El nou propietari va proposar una altra remodelació del Pla d’Usos de les esplanades del port, però va ser rebutjat per Ministeri de Medi Ambient. Com a conseqüència, el Tribunal de Justícia de Catalunya va suspendre les obres en terra.
Marina Port Premià, d’acord amb el Club Nàutic Premià, va acabar de construir els pantalans del port i va refer alguns dels ja existents, donant pràcticament per conclosa l’obra portuària.
En paral·lel es van dur a terme múltiples negociacions entre les diferents institucions implicades (Estat, Generalitat, Ajuntament, . . ) buscant consensuar un Pla d’Usos que permetés reprendre les obres en terra.
La concessió portuària seguia a nom del Club Nàutic Premià i l’Ajuntament local, amb el seu alcalde Miquel Buch al capdavant, va anar fet i fet el gran impulsor de l’acord, sent fins i tot aquest tema una de les seves prioritats en la campanya electoral en les Municipals de 2007. En 2008, cada administració va cedir una mica i es va aprovar finalment el nou i actual Pla d’Usos.
Foto aèria del 2016, al poc de començar amb les obres actuals.
2008/09. Ampliant terminis.
Els gairebé 20 anys invertits a consensuar aquest nou Pla d’Usos van posar una altra vegada sobre la taula la necessitat d’ampliar el termini de la concessió. Si no és així, i fins i tot amb el nou Pla d’Usos consensuat, la inversió que havia de realitzar Marina Port Premià en terra tenia molt complicada la seva rendibilitat.
Recordem que la concessió portuària s’havia renovat en 1991 per 30 anys, finalitzant, per tant, teòricament en 2021. Plantejar el reinici de les obres en terra en 2010 implicava perquè una nova negociació entre l’Ajuntament, Ports de la Generalitat, Marina Port Premià i el Club Nàutic Premià buscant allargar la Concessió fins a 2040.
Després d’innombrables negociacions, aquest acord es va aconseguir el 12 de juliol de 2011 i una de les seves clàusules era que la concessió del port passava a nom de Marina Port Premià a partir d’aquesta data, quedant el Club Nàutic Premià amb els drets d’ocupació de la seva seu social i amb la titularitat els pantalans menors del port.
2016/18. La nova Casa Club i el Centre Comercial es fan realitat.
Després d’uns anys d’estudis i projectes, Juan Conde, director general de Marina Port Premià i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar van celebrar el març de 2016 l’inici de les obres en un acte simbòlic de col·locació de la primera pedra.
La nova seu del Nàutic de Premià té els seus set mòduls independents ocupant uns 1.200 m² de superfície construïda en un solar a llevant del port. Aquesta dinàmica entitat esportiva, ara amb uns 300 socis, sufraga els 1,5 M€ de cost d’aquesta inversió.
A mitjan 2018 totes les obres en terra de tota l’àrea portuària es van donar per finalitzades i han creat una nova zona verda d’uns 15.000 m² en el costat mar de la via del tren (on estava l’antiga casa club del Nàutic Premià), un centre comercial amb 18.000 m² de locals ocupant el mirall d’aigües on estava l’antic port i acomodant nous accessos i fins a 1.000 places d’aparcament entre superfície i subterrànies.
La nova zona comercial de Port Premià la conformen sis edificacions d’una sola planta i ja hi ha diverses empreses i franquícies obertes al públic des d’aquest estiu 2018 (ALDI, Burguer King, Veritas, Ushop, Drim, . . . ). Aquest Centre Comercial té una ubicació certament singular, perquè permet alternar la seva oferta comercial, la seva varietat gastronòmica i el gaudi de les platges de Premià caminant a penes 150 metres. I tot a només 20 minuts del centre de Barcelona i amb un còmode aparcament, entre superfície i subterrani, per a fins a uns 1.000 cotxes.
Marina Port Premià, propietària del centre i titular dels 554 amarraments del port, ha confiat la comercialització dels locals comercials al Grup SCCE. Aquesta empresa és líder europeu en aquest sector i és present en centres i parcs comercials de tota Espanya, gestionant 22 centres. SCCE gestiona prop de 750.000 m² de superfície comercial i més de 2.200 locals. Entre ells estan L’illa Diagonal i Gran Via 2 a Barcelona, Madrid 2 El Tàlveg i Plaza Nord 2 a Madrid, Aqua a València, Plaza Mar 2 a Alacant, Nervión Plaza a Sevilla o La Vila 2 a Tenerife.
La festa d’inauguració de no nova seu social de Club, presidida per en Federico Comajuan, l’alcalde de Premià de Mar, Miguel Ángel Méndez, també amb el President de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres i Oscar Lopez, responsable de Marina Port Premià.
El nou port te una capacitat par 554 embarcacions i la seva explanada llotja a la nova seu social del Club Nàutic Premià, la zona tècnica de varada, aparcament i amplia varietat de comerços.
Toni Serrano, de SCCE, destacava que la nova zona comercial tindrà un impacte positiu en el comerç local doncs: «En Premià existeix una gran fugida de compradors a la ciutat. La nostra idea és brindar una oferta completa i atractiva per a retenir no sols al comprador quotidià, sinó també al de gran supermercat», «Volem que la nova àrea comercial i el poble es retro alimentin, perquè, al final, tots surtin guanyant».
Per Toni Gallart, comodor del Nàutic Premià